Jo crec que si. Hem de deixar xatejar als nens/es. Això si, hem d'explicar i fer entendre els riscos que té xatejar. Un cop compresos els riscos es pot gaudir de l'experiència.
El xat és al telèfon el que el correu electrònic és al correu tradicional. Es a dir, una forma instantània de comunicació. Hi han moltes pàgines web que ofereixen el servei de xat. Nosaltres fem servir el mateix xat que el correu electrònic: gmail. Ja que ens fa possible permetre o no amb qui volem fer xat. I és amb això amb el que més hem incidit a la classe. Si rebem una sol.licitut per fer xat, sempre hem de dir no, si no estem segurs de la persona que vol fer xat amb nosaltres.Si després resulta que era una persona amb la que volíem fer xat, no hi ha cap problema, podem enviar nosaltres una sol.licitut de xat, o que ens tornin a enviar una altra a nosaltres. Pero sempre amb el dubte, respondre no. Un cop que admetem a una persona, també podem rebutjar-la, però davant del dubte, el millor és no admetre-la.
La finalitat l'han entès prou bé. Consisteix en una petita finestra que ens apareix i ens permet escriure un text, que d'immediat veu l'altra persona, amb la que podem establir una conversa mitjançant el teclat. Els ha agradat força.
Amb els grans hem fet pràctica per que vegin el funcionament complet dels formularis de google docs. La pràctica ha consistit en dissenyar un formulari amb cinc preguntes, amb com a mínim tres respostes múltiples de text, ja donades. La segona part consisteix en enviar aquest formulari per correu electrònic a varies persones. La tercera part es respondre els formularis que rebem nosaltres. I la darrera part es tornar a entrar en el nostre formulari i veure les respostes dels formularis que hem fet nosaltres.
Així hem aconseguit que entenguin el funcionament complet dels formularis: disseny, enviament de formulari, anàlisi dels resultats.